• Català
  • English
  • Español

Cercar Notícies

2019 | 2018 | 2017 | 2016 | 2015 | 2014 | 2013 | 2012 | 2011 | 2010
27 març 2017

Notícies: Plantes transgèniques per a produir fàrmacs contra la malària

 

  • Descobert un gen de la planta Artemisia annua que permet obtenir plantes que produeixen el doble d’artemisinina
  • Les teràpies que inclouen artemisinina són el tractament estàndard a nivell mundial per la malària, avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
  • El treball, publicat a la revista The Plant Journal, representa un pas important cap a la reducció dels costos de producció de l’artemisinina

 

Des de temps remots, la humanitat ha utilitzat les plantes per tractar malalties. Un exemple n’és la planta Artemisia annua, utilitzada des de fa més de 2.000 anys a la medicina tradicional xinesa per tractar febres intermitents. Actualment, la molècula d’artemisinina – el principi actiu sintetitzat pels pèls microscòpics (tricomes) d’aquesta planta – és el component principal dels tractaments contra la malària a tot el món. De fet, la científica xinesa Youyou Tu va ser guardonada amb el Premi Nobel de Medicina pel descobriment de l’artemisinina i la seva aplicació en teràpies contra la malària.

 

Tot i l’eficàcia demostrada de l’artemisinina contra la malària i altres malalties causades per paràsits i el seu potencial com a anti-tumoral, la seva utilització afronta un problema: el baix contingut present a la planta que el produeix i l’elevat cost de la seva síntesi química fan que el fàrmac sigui escàs i de preu elevat.

 

Ara, un equip internacional liderat per investigadors del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), de l’empresa Sequentia Biotech S.L. (Barcelona) i de la Universitat Linnaeus (Suècia) ha aconseguit obtenir, mitjançant enginyeria genètica, plantes d’Artemisia annua que produeixen fins el doble d’artemisinina. Al treball, publicat a la revista The Plant Journal, s’hi identifica un gen implicat en la formació dels tricomes de la planta i en la síntesi de terpens, com l’artemisinina. “Hem descobert que el gen AaMYB1 té una doble funció: d’una banda, promou la formació de tricomes a les fulles i, de l’altra, la síntesi d’artemisinina dins dels tricomes”, explica Soraya Pelaz, investigadora ICREA al CRAG i autora sènior de l’article. “Mitjançant la manipulació d’aquest gen hem aconseguit fer créixer plantes que contenen molta més quantitat d’artemisinina,” afegeix la investigadora. Tenint present que el 90% de casos de malària i el 92% de morts causades per aquesta malaltia es donen a l’Àfrica subsahariana, el descobriment podria suposar un gran avenç cap a la reducció dels costos de producció d’aquest fàrmac tan necessari.

 

Artemisia Trichomes

Fulla d’Artemisia annua vista amb el microscopi electrònic de rastreig. S’observen clarament els tricomes glandulars (més circulars) que produeixen artemisinina.

 

La planta com a fàbrica

Aquest estudi és un clar exemple de transferència de coneixement. Luis Matías-Hernández, primer autor del treball recentment publicat, va començar a estudiar la formació de tricomes a la planta model Arabidopsis thaliana quan era investigador post-doctoral al grup de recerca del CRAG dirigit per Soraya Pelaz. El coneixement adquirit en aquesta etapa el va portar a pensar que es podria manipular la formació de tricomes en plantes amb aplicacions industrials. Des de fa dos anys, i gràcies a un contracte Torres Quevedo, Luis Matías-Hernández dirigeix una línia de recerca orientada a obtenir plantes d’Artemisia que produeixin grans quantitats d’artemisinina a la spin-out Sequentia Biotech, des d’on col·labora amb Soraya Pelaz, al CRAG, i amb Peter Brodelius, a la Universitat Linnaeus.

 

“Un dels objectius de Sequentia Biotech és produir artemisinina de la mateixa qualitat però a baix cost. El nostre propòsit és abaratir-ne el preu i fer-la accessible a tothom en un futur”, destaca Luis Matías-Hernández. “Volem utilitzar l’Artemisia com una fàbrica natural i de baix cost d’antimalàrics, i per a fer-ho estem explorant diferents estratègies” afegeix l’investigador.

 

Més enllà de l’artemisinina

L’equip investigador va identificar el gen AaMYB1 d’entre el conjunt de gens expressats als tricomes d’Artemisia i, amb la col·laboració del grup recerca de Kexuan Tang de la Universitat  Jiao Tong de Shangai, van crear plantes transgèniques d’Artemisia que sobre-expressaven aquest gen Els investigadors van comprovar que aquestes plantes acumulaven majors quantitats d’artemisinina que les plantes no modificades genèticament.

 

Però la investigació no es va aturar aquí. Per confirmar el paper del gen AaMYB1 en la formació dels tricomes de les plantes, els investigadors van buscar gens similars a la planta model Arabidopsis thaliana i van identificar-hi el gen AtMYB61. Quan van sobre-expressar aquest gen a la planta model, aquesta també va produir una quantitat més elevada de tricomes a les seves fulles, fet que demostra que aquests gens tenen un paper clau en la formació de tricomes en espècies evolutivament distants. Soraya Pelaz explica que “a més del paper que duu a terme a l’Artemisia, la identificació d’aquest gen també pot ser útil per a altres plantes els tricomes de les quals produeixin substàncies d’interès”. Luis Matías-Hernández afegeix que “hi ha moltes plantes que produeixen substàncies d’interès als seus tricomes. Per exemple el mentol i el timol són terpens produïts als tricomes de la menta i de la farigola, respectivament.”

 

 

Matias-Hernandez-Pelaz

Els investigadors Luis Matías-Hernández i Soraya Pelaz observant plantes d’Artemisia annua als hivernacles del CRAG.

 

Sobre el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)

El Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) és un centre que forma part del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya, i que es va establir com a consorci de quatre institucions: el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB). La recerca del CRAG s’estén des de la recerca bàsica en biologia molecular de plantes i animals de granja, a les aplicacions de tècniques moleculars per a la cria d’espècies importants per a l’agricultura i la producció d’aliments en estreta col·laboració amb la indústria. El CRAG ha estat reconegut com a “Centro de Excelencia Severo Ochoa 2016-2019” pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.  

El treball publicat a The Plant Journal, en què també hi han participat investigadors de la Linnaeus University (Suècia) i de la Universitat Shanghai Jiao Tong (Xina), s’ha finançat amb projectes del Ministeri d’Economia i Competitivitat a través de fons FEDER i a través d’una acció COST de la Unió Europea.

 

Article de referència

Matías-Hernández, L., Jiang, W., Yang, K., Tang, K., Brodelius, P. E. and Pelaz, S. (2017), AaMYB1, and its orthologue AtMYB61, affect terpene metabolism and trichome development in Artemisia annua and Arabidopsis thaliana. The Plant Journal doi:10.1111/tpj.13509

 

Per a més informació i entrevistes:

Departament de Comunicació

Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)

+34 93 563 66 00 Ext 3033

+34 609 088 368

email: zoila.babotatcragenomica.es