La domesticació de les plantes i el desenvolupament de l'agricultura és un tema d'interès en una gran varietat d'àmbits. La comparació d'exemplars salvatges i domèstics és la clau per identificar la base genètica dels trets d'interès en l'agricultura. Des d'una perspectiva de la genòmica evolutiva, la domesticació va redirigir el desenvolupament de les plantes per satisfer les necessitats humanes, de vegades fins i tot exposant el mateix avantpassat salvatge a diferents pressions selectives a partir de les quals van evolucionar diferents cultius. Finalment, el procés en si va ser una fita en l'evolució humana, ja que va canviar les societats humanes i la seva manera d'interactuar. 

En el nostre grup volem donar a conèixer el procés de domesticació de diferents cultius utilitzant les dades genòmiques d'exemplars moderns i antics. Utilitzem la teoria de la genètica de poblacions, les eines bioestadístiques i bioinformàtiques que desenvolupem per caracteritzar la variació genètica d'exemplars antics i analitzar-la en el context de la variació genètica moderna. El nostre objectiu és obtenir informació sobre l'arquitectura genètica de poblacions passades, la dispersió de varietats domèstiques pel món i la identificació de regions del genoma que són d'interès agrícola. Actualment estem treballant per entendre la domesticació del blat, l'ordi i els cigrons. També tenim projectes sobre genètica poblacional d'animals domèstics, concretament un projecte sobre gossos domèstics europeus des del Neolític fins a l'època romana i un projecte de caracterització de la raça moderna de cabres.